Videovigilància a l’empresa i Protecció de Dades: quins són els límits?

La instal·lació sistemes de videovigilància als centres de treball és una pràctica habitual a moltes companyies que permet tenir un control general de les entrades i sortides dels empleats, i es considera legal sempre que no es dugui a terme un control exhaustiu que atempti contra el dret a la intimitat de cadascun d’ells.

A continuació, revisem una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella La Manxa que posa de manifest on es troben els límits en l’ús d’aquest sistema de control i seguretat.

Un treballador exercia com a comercial en una companyia fins que li van rescindir el contracte; el seu acomiadament va ser declarat nul pel jutjat social, i després improcedent en suplicació. Després de reincorporar-se al seu lloc de treball, l’empresa informa per escrit a tota la plantilla de l’existència d’un sistema de videovigilància per protegir les instal·lacions del centre de treball, a més de l’ús de càmeres a l’interior per controlar l’activitat dels treballadors orientat al compliment de les obligacions laborals.

Les càmeres estaven situades a zones des d’on s’observaven taquilles, accés als lavabos, zones comunes i oficines, entre d’altres. Tota la plantilla tenia accés a la comunicació de Protecció de Dades al Portal de l’Empleat, i va signar el consentiment; excepte aquest treballador. El motiu de la seva negativa és que considera que la incorporació d’aquests dispositius de videovigilància té una finalitat persecutòria i, per aquest motiu, no consent la seva gravació ni cessió de les seves dades de caràcter personal. En conseqüència, duu a terme una demanda motivada per la vulneració del seu dret a la intimitat.

Quins aspectes legals va incomplir aquesta empresa?

El TSJ va fer una anàlisi del tractament de les dades d’aquesta companyia i va constatar el següent:

• L’empresa va complir correctament la seva obligació de comunicar als empleats l’existència d’aquest sistema de videovigilància abans de la instal·lació.
• El Procediment de Protecció de Dades que apareix al Portal de l’Empleat incorporava prou informació sobre els drets dels treballadors sobre tractament de les dades.
  Tot i això, no incloïa aquests aspectes:
• No constava qui era la persona encarregada del tractament de les dades.
• Tampoc havia informat prèviament la representació dels treballadors sobre la instal·lació de les càmeres de videovigilància

Afecten aquests dos punts el dret a la intimitat del treballador? No, encara que sí que poden comportar conseqüències en matèria de protecció de dades. Cal recordar que allò que s’està qüestionant és si la instal·lació de càmeres s’ha dut a terme en condicions que respectin la intimitat dels treballadors.

Cal tenir en compte que l’empresa ja comptava amb un sistema de videovigilància extern per controlar la seguretat dels treballadors, però, en aquest cas, la incorporació de càmeres de videovigilància internes respon a raons de control dels treballadors.
D’altra banda, el control del rendiment dels empleats es duu a terme a través d’eines informàtiques de treball, així com del propi treball. En aquest sentit, la videovigilància orientada a aquesta finalitat pot fer palès si un treballador s’absenta del lloc de treball amb freqüència i/o es dedica a tasques no productives, i seria considerat legítim. Per això es pot entendre la utilitat d’instal·lar un aparell de videovigilància al centre de treball.

Tot i això, el TSJ també va valorar també un altre aspecte important: la intensitat de la videovigilància. No és el mateix dur a terme un control general de les entrades i sortides del centre de treball i dels llocs dels empleats, que fer un seguiment d’exhaustiu de tots els moviments i gestos dels treballadors.

L’ús desmesurat de la videovigilància: on és el límit?

El límit es trobaria entre dur a terme un control general de les obligacions laborals, i dur a terme una monitorització amb detall dels treballadors, cosa que porta a trencar els límits d’aquest control afectant el dret a la intimitat. Atès que les càmeres estaven instal·lades en zones on s’observen taquilles, vestuari i zones d’accés comú, que constitueixen àrees de privadesa, i no hi havia indicis que l’orientació d’aquestes càmeres es pogués modificar, el TSJ considera que la videovigilància, en aquest cas, és desproporcionada i implica una intromissió en la privadesa i intimitat dels empleats i, en particular, del treballador que ha dut a terme la reclamació.

Aquesta sentència va condemnar l’empresa a retirar les càmeres i pagar 30.001 € en concepte d’indemnització pels danys morals causats per la vulneració del dret fonamental a la intimitat del treballador.

Si tens dubtes sobre la instal·lació de sistemes de videovigilància a la teva empresa i necessites assessorament legal per no vulnerar els drets dels teus treballadors, no dubtis a contactar amb el Departament de Protecció de Dades de CINC Assessoria.