Els autònoms que s'hagin vist obligats a realitzar la seva activitat des del seu domicili a causa de la pandèmia no es poden deduir les despeses dels subministraments ocasionats per aquesta circumstància, al considerar-se "ocasional i excepcional". Així ho ha determinat la Direcció General de Tributs, com a negativa a la consulta vinculant d'una treballadora per compte propi que plantejava la possibilitat de deduir les despeses vinculades a la seva activitat, després de veure’s obligada a desenvolupar des del seu domicili una feina que realitzava habitualment en un despatx.
La resposta d'Hisenda es fonamenta en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda i les persones físiques i de modificació parcial dels impostos de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, que regula quins costos tenen la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net. La norma especifica que "en els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual a l'exercici de l'activitat econòmica, les despeses de subministraments d'aquest habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet" podran ser deduïbles "al percentatge resultant d'aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l'habitatge destinats a l'activitat respecte a la seva superfície total", tret que es demostri degudament altra xifra concreta.
A més, al·lega "perquè aquests tributs puguin tenir la consideració de despeses deduïbles d'una activitat econòmica desenvolupada pel contribuent, cal que l'habitatge habitual es trobi afecte a l'activitat". I "aquesta circumstància no succeeix, ja que la mateixa no es troba parcialment afecte a l'activitat, sent la utilització de la mateixa en el desenvolupament de l'activitat motivada per una circumstància ocasional i excepcional" relacionada amb la pandèmia.